FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer moure oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. El vent balancejava les barques. No et balancegis tant! Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. La nau, com balancejava! El vaig veure que anava carrer avall balancejant. Les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conduir o portar (especialment bestiar, un vehicle). Mena els bous a pasturar. En Carles mena el rai aigües avall. Dirigir, guiar, fer anar. Menar la dansa, el rosari. Menar un teler. Feia temps que menava l'empresa. Menar la casa, les terres. Emmenar 2. menar pressa a algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se passar (quelcom) gola avall, de la boca a l'esòfag. Menjant una oliva s'ha empassat el pinyol. Empassar-se la saliva. Li costava empassar-se una píndola tan grossa. Com vols que en una hora m'empassi tot aquest llibre? empassar-se saliva Suportar en silenci, sense protestar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massa de neu o de glaç que es desprèn i es precipita muntanya avall. Una allau de gent. Una allau de protestes. Fenomen que es produeix en un medi ionitzable sotmès a l'acció d'un camp elèctric, en presència d'electrons lliures, en què els xocs dels electrons amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda que es porta encreuada al pit d'espatlla a espatlla i penja esquena avall sobre el mantell, usada com a insígnia de col·legial, de seminarista, etc. Ajut atorgat a un estudiant per facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció. Gorra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eufemisme per fotre. Què fums aquí? En tot el dia no fum res. Li vaig fúmer un cop de puny, una empenta. El vaig fúmer escales avall. Si ara no ens ajuda, ens haurà ben fumut. Fúmer el camp. Jo et fum! És un que es fum de tot. Diu que no ho vol fer: me'n fum [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de drap o de cuir que serveix per a resguardar el davant del vestit de la cintura per avall, o bé, de més, el pit. Davantal de cuina. Davantal amb pitet. Ella era davall l'arbre i tomava les fruites amb el davantal. Peça de cuir que es posa penjada al ventre dels marrans [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gènere Iris, de la família de les iridàcies, bulbosa o rizomatosa, de fulles linears o ensiformes i flors vistoses amb tres tèpals erectes i tres corbats cap avall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
] Un poc més de, passant de, més enllà de. Això pot valer de vint euros en amunt. De vint anys per amunt. amunt i avall Alternativament en una direcció i en l'oposada, àdhuc en un pla horitzontal. Passejar-se amunt i avall del carrer, del vestíbul. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèl que neix sobre el llavi superior. caure de bigotis Caure boca per avall. Element decoratiu tipogràfic, generalment format per un filet més gruixut en el centre que en les puntes. Franja de color blanc que comença a proa d'una barca i es va aprimant fins a arribar [...]
